Maruja Mallo
Ana María Gómez González (nom original de Maruja Mallo) va néixer el 5 de gener de 1902 a Viveiro, una ciutat del nord de Galícia. Sent la quarta de catorze germans i germanes, va comptar amb uns pares avançats a la seva època que van apostar per educar tots els seus fills a la igualtat.
Als onze anys, Maruja Mallo es va traslladar amb la seva família a Avilés, a Astúries. El seu pare, que havia observat l'interès creixent de la jove per l'art, va aprofitar per matricular-la a l'Escola d'Arts i Oficis d'Avilés, començant així la carrera d'una de les pintores espanyoles més influents i importants del segle XX.
Gairebé una dècada després, el 1922, la família es va mudar a Madrid. Apassionada per la pintura i decidida a dedicar la seva vida a aquest art, Maruja Mallo va entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va ser la primera dona a aprovar els exàmens per a Belles Arts i la primera a ser admesa a l'Acadèmia.
Allà va conèixer un dels amics més importants de la seva vida: Salvador Dalí. L'artista català la va introduir a l'ambient del surrealisme i de la Generació del 27 i la va presentar a altres coetanis com Federico García Lorca o Buñuel. A Madrid també es va unir a Concha Méndez, Margarita Manso i María Zambrano, amigues i companyes imprescindibles de la seva joventut.
El 1932, la pintora va aconseguir una beca per anar a estudiar a París. Allà va conèixer Miró, Magritte, Picasso, De Chirico i Bretón i es va submergir de ple en el moviment surrealista, Aquell any, Maruja Mallo va organitzar una exposició de la seva obra a la Galeria Perre Loeb de París on André Bretón, impulsor del manifest surrealista, va quedar enamorat de la seva obra Espantapájaros, que va comprar i va definir com “una de les grans obres del surrealisme”.
El 1939, Maruja Mallo va pintar la seva obra més important El canto de las espigas. Al març de 1947 va viatjar a Nova York, on va conèixer i es va fer amiga d'Andy Warhol.
Maruja Mallo va experimentar amb diferents estils i tècniques al llarg de la seva trajectòria com a artista. Podem diferenciar la seva obra en quatre etapes molt reconeixibles.
La primera etapa destaca pels colors intensos, les imatges alegres i plenes de vida.
En la segona etapa, l'obra de Maruja Mallo canvia sobtadament i transita a imatges menys vívides de tonalitats grises i fosques, en què l'artista s'avança a l'època tràgica que assolarà Espanya poc després.
Durant la dècada dels trenta, l'artista també desenvolupa una sèrie dedicada al proletariat, on el blat és el centre de l'obra.
Un cop a Argentina, Maruja Mallo recupera els colors alegres dels seus inicis, però aquesta vegada, lluny de relacionar-los amb la festa, els vincula a la que va ser la font d'inspiració més gran per a ella durant aquells anys: la natura.
Als setanta anys, i ja a Espanya, acaba la seva obra amb Los moradores del vacío, imatge en què juga amb elements com els planetes i les naus espacials, projectant el futur que encara ha d'arribar.
L'obra d'aquesta artista caracteritzada pel seu esperit lliure i trencador, plasmat a través d'una mirada sensible i desperta, ha estat exposada als millors museus i galeries d'Europa i Amèrica. Actualment, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia compta amb diversos dels seus quadres més emblemàtics, que segueixen fascinant i sorprenent els que contemplen l'art de l'última pintora surrealista del país.
El 1982, finalment, va ser doblement reconeguda pel govern socialista d'Espanya que li concedeix la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts i el premi d'Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid.
Va morir a Madrid amb 93 anys el 6 de febrer de 1995.